Nous trams de cotització: impacte desigual en autònoms societaris i col·laboradors
La implementació dels nous trams de cotització per a les persones treballadores autònomes respon a una problemàtica estructural que fa anys que afecta el col·lectiu: la bretxa existent entre les prestacions dels autònoms i les dels treballadors assalariats.
Durant dècades, molts autònoms han cotitzat per bases mínimes, sovint allunyades dels seus ingressos reals. Això ha derivat en prestacions significativament més baixes —especialment en jubilacions i incapacitats—, generant una desigualtat clara dins del sistema de protecció social. La reforma del sistema de cotització impulsada el 2022 neix, doncs, amb la voluntat de corregir aquest desequilibri, vinculant les quotes als ingressos reals i reforçant la sostenibilitat i equitat del model.
Tanmateix, el desplegament d’aquest nou sistema no està exempt de tensions ni contradiccions, especialment en alguns col·lectius concrets com els autònoms societaris i els familiars col·laboradors.
A partir de gener de 2026, s’ha produït un increment significatiu de la base mínima de cotització d’aquests col·lectius, que passa dels 1.000 euros als 1.424 euros mensuals. Aquest canvi es tradueix en un augment aproximat de la quota de 135 euros mensuals, situant-la al voltant dels 435-440 euros. En termes relatius, suposa un increment de prop del 42% de la base de cotització. Aquest increment, a més, hauria de comportar també una millora de les prestacions futures: es cotitza més, però també es genera més dret de protecció.
Aquest moviment té el seu origen en la reforma del RETA acordada el 2022 entre el Govern, sindicats i organitzacions empresarials, on es va establir que, a partir de 2026, la base mínima de cotització d’aquests col·lectius no podria ser inferior a la del règim general. Fins ara, existia una disposició transitòria que permetia mantenir bases més baixes, però aquesta protecció ha desaparegut amb l’inici de 2026.
Ara bé, la manera com s’ha aplicat aquesta mesura genera una situació particular: durant l’any, aquests autònoms poden continuar cotitzant per bases inferiors, però en el moment de la regularització —prevista per al 2027— hauran d’abonar la diferència fins a assolir com a mínim la nova base de 1.424 euros. Això implica, en la pràctica, un deute acumulat que pot arribar a suposar al voltant de 1.600 euros anuals addicionals.
Aquesta regularització diferida introdueix un element d’incertesa que complica la planificació econòmica dels autònoms, ja que l’impacte real no es percep de manera immediata però sí que es trasllada al futur en forma d’ajustos significatius.
Les dades mostren la dimensió del problema: a Catalunya hi ha prop de 574.000 persones afiliades al RETA, i s’estima que més de 200.000 —entre autònoms societaris i col·laboradors— es veuran directament afectades per aquest increment de bases mínimes. Això evidencia que no estem davant d’un ajust menor, sinó d’una mesura amb un impacte estructural sobre una part molt rellevant del teixit econòmic.
Davant d’aquesta situació, diferents organitzacions representatives han expressat el seu rebuig. Des d’UPTA, el nostre soci a l’Estat, s’ha assenyalat que es tracta d’un problema de fàcil solució, proposant la recuperació de la base mínima anterior mitjançant un Reial decret llei, especialment si s’han congelat les quotes per a la resta del col·lectiu. Aquesta mesura, a més, podria aplicar-se amb caràcter retroactiu des de gener de 2026.
Des de CTAC Autònoms, en coordinació amb UPTA España, entenem que aquesta situació evidencia la necessitat d’ajustar millor el desplegament de la reforma per evitar efectes no desitjats.
En aquest sentit, es plantegen diverses vies de solució.
En primer lloc, revisar de manera immediata l’increment de les bases mínimes per a autònoms societaris i col·laboradors, per tal d’evitar greuges comparatius amb la resta del col·lectiu i situacions de desproporció dins dels negocis familiars.
En segon lloc, introduir mecanismes de flexibilitat real que tinguin en compte els ingressos efectius també en aquests col·lectius, alineant-los amb l’esperit general de la reforma basada en ingressos reals.
En tercer lloc, millorar la transparència i la informació sobre els processos de regularització, evitant que els autònoms es trobin amb càrregues econòmiques inesperades a posteriori.
Cal tenir en compte, a més, el context recent: al novembre de 2025 es va acordar la congelació de quotes per a l’any 2026 per a una part del col·lectiu, però aquesta decisió no ha tingut un impacte homogeni i deixa fora precisament els autònoms societaris i col·laboradors. Alhora, es manté la incertesa sobre si es respectarà el calendari de desplegament fixat el 2022, que preveia una implantació progressiva del nou sistema fins a la seva consolidació abans de 2032.
Finalment, cal reforçar el diàleg social i institucional per corregir aquestes disfuncions. La reforma del sistema de cotització és necessària i respon a un objectiu legítim de reduir la bretxa de protecció social, però només serà viable si s’aplica amb criteris d’equitat, proporcionalitat i adaptació a la realitat diversa del treball autònom.
Ens trobem, doncs, davant d’un moment clau. El nou sistema pot ser una oportunitat per dignificar les prestacions dels autònoms, però també pot generar noves desigualtats si no s’ajusta correctament. El repte és garantir que ningú quedi enrere en aquest procés de transformació.