EL LLOGUER TAMBÉ OFEGA EL TREBALL AUTÒNOM: QUANT HA DE FACTURAR UN NEGOCI PER PAGAR NOMÉS EL LOCAL?
CTAC Autònoms alerta de l’impacte creixent del cost de l’habitatge i dels locals comercials sobre les persones treballadores autònomes i reclama que els costos reals de viure i treballar s’incorporin al debat sobre el treball autònom
Barcelona, setembre de 2026.– El cost del lloguer s’ha convertit en una de les principals pressions econòmiques per a moltes persones treballadores autònomes. D’una banda, hi ha qui necessita pagar un habitatge de lloguer per viure i, de l’altra, qui necessita un local, un despatx o un establiment per desenvolupar la seva activitat.
Quan aquestes dues despeses coincideixen, la pressió sobre l’economia de la persona autònoma es multiplica.
Des de CTAC Autònoms considerem que aquesta realitat s’ha d’analitzar també des de la perspectiva dels costos necessaris per treballar. Facturar no és el mateix que disposar d’ingressos, i una part important de la facturació d’un negoci es destina abans a cobrir les despeses imprescindibles per mantenir-lo obert.
BARCELONA, LA CIUTAT CATALANA AMB EL LLOGUER MÉS ELEVAT
Les dades més recents disponibles sobre el mercat del lloguer mostren una elevada pressió sobre els preus de l’habitatge a les principals capitals catalanes. Les diferents plataformes immobiliàries situen Barcelona com la ciutat amb els preus més elevats, seguida de Girona, Tarragona i Lleida, tot i que els valors varien en funció de la metodologia i de l’oferta analitzada.
Com a referència, les dades publicades durant l’estiu de 2026 situen el preu anunciat del lloguer a Barcelona en una franja aproximada d’entre 20 i 23 €/m², mentre que Girona se situa al voltant dels 13-16 €/m², Tarragona entre els 11 i 15 €/m² i Lleida al voltant dels 9 €/m².
Aquesta dispersió respon, entre altres factors, a les diferents fonts, metodologies i mostres utilitzades pels portals immobiliaris. Per aquest motiu, CTAC Autònoms considera més útil observar la pressió general del mercat que no pas fixar un únic preu de referència.
La diferència territorial és evident, però el problema és compartit: el cost de l’habitatge pot representar una part molt important dels ingressos disponibles d’una persona autònoma abans d’assumir les despeses pròpies de la seva activitat.
Les dades oficials de la Generalitat de Catalunya permeten complementar aquesta fotografia amb els lloguers efectivament contractuals. Durant el primer trimestre de 2026, el lloguer mitjà contractual era de 960,56 euros mensuals a Barcelona, 676,79 euros a Girona, 587,84 euros a Tarragona i 512,96 euros a Lleida.
I QUANT COSTA PAGAR PER PODER TREBALLAR?
La mateixa pressió es trasllada als locals comercials.
En aquest cas, el mercat és molt més heterogeni i el preu depèn de factors com la ubicació, la superfície, l’estat del local, l’activitat o la zona comercial. Les diferències poden ser molt importants fins i tot dins d’una mateixa ciutat.
Per això, CTAC Autònoms considera més útil posar el focus en una pregunta concreta: quanta facturació necessita generar un negoci per pagar només el seu lloguer?
Un negoci que paga 1.500 euros mensuals de lloguer ha de destinar 18.000 euros anuals només a pagar el local.
I això abans d’afrontar subministraments, compres, proveïdors, assegurances, gestoria, cotitzacions, impostos, manteniment, salaris o qualsevol altra despesa vinculada a l’activitat.
Aquesta és una realitat que sovint queda amagada darrere de les xifres de facturació: facturar 10.000 euros al mes no significa disposar de 10.000 euros.
VIURE I TREBALLAR DE LLOGUER
Per a una persona autònoma que viu de lloguer i desenvolupa la seva activitat en un establiment arrendat, els dos costos se sumen.
A Barcelona, prenent com a referència un habitatge de 70 m² i un local amb un lloguer de 1.500 euros mensuals, la despesa conjunta pot situar-se al voltant dels 3.000 euros al mes, en funció del preu de l’habitatge i de la font consultada.
A Girona, Tarragona i Lleida, aquesta despesa pot ser inferior, però continua representant una càrrega significativa per a una persona que ha d’assumir simultàniament els costos de viure i treballar.
Són exemples orientatius que no representen el cost real de totes les activitats ni de tots els habitatges i locals, però permeten visualitzar la magnitud de la pressió.
Abans de comprar mercaderia, pagar una factura de llum, cotitzar a la Seguretat Social o generar qualsevol marge, una persona autònoma pot haver d’assumir ja milers d’euros mensuals en costos d’habitatge i activitat.
MENYS MARGE PER INVERTIR, CONSOLIDAR-SE I CRÉIXER
L’augment dels costos fixos té conseqüències que van més enllà de la capacitat de pagar el lloguer.
Quan una part cada vegada més important de la facturació es destina a despeses fixes, disminueix la capacitat de la persona autònoma per invertir en el negoci, renovar equipaments, digitalitzar l’activitat, contractar personal, afrontar períodes de menor activitat o disposar d’un marge econòmic davant d’imprevistos.
Des de CTAC Autònoms considerem que les polítiques de suport al treball autònom han de tenir en compte els costos reals que comporta mantenir una activitat econòmica.
No és suficient analitzar quant factura un negoci. Cal saber també quant li costa mantenir-se obert.
UN PROBLEMA QUE TAMBÉ AFECTA EL COMERÇ DE PROXIMITAT
El cost dels locals comercials té, a més, una dimensió que va més enllà de cada negoci individual.
Quan un establiment no pot assumir el cost del lloguer, pot acabar desapareixent una activitat, substituint-se el comerç de proximitat per altres usos o perdent-se serveis necessaris per a la vida quotidiana dels barris i municipis.
Per això, CTAC Autònoms considera necessari avançar en mesures que facilitin l’accés a locals comercials a preus assumibles i aportin més estabilitat a les activitats econòmiques de proximitat.
L’objectiu ha de ser que emprendre i treballar per compte propi sigui compatible amb unes condicions econòmiques sostenibles.
Darrere de cada persiana que s’aixeca cada matí hi ha una persona autònoma que ha de fer quadrar els números. I cada vegada és més necessari preguntar-nos no només quant factura un negoci, sinó quant li queda després de pagar tot el que necessita per poder treballar.
Fonts i criteri de les dades
Les dades de preus d’oferta residencial corresponen a les principals plataformes immobiliàries i reflecteixen els imports anunciats al mercat, que poden variar segons la font, la metodologia i la mostra analitzada.
Les dades de lloguer contractual corresponen a les estadístiques oficials de la Generalitat de Catalunya i permeten complementar els preus d’oferta amb els imports mitjans dels contractes registrats.