Ser autònom@: més que una quota, una lluita constant per la dignitat
A Catalunya hi ha prop de 570.000 persones autònomes, que aporten entre el 13% i el 15% del PIB. Tot i això, continuen sent invisibles per a moltes polítiques públiques.
Des de CTAC Autònoms recordem que les cotitzacions no són impostos, sinó aportacions per finançar prestacions com la jubilació, la incapacitat o el cessament d’activitat. Però aquesta és només la punta de l’iceberg d’un sistema que encara no entén què significa ser autònom.
Quan es parla de la “quota d’autònoms”, el debat sovint es redueix a una xifra mensual. Però sota l’aigua hi ha molt més: IVA d’ingressos incerts, IRPF desajustat, subministraments que pugen, factures impagades i incertesa constant. Cada mes, l’autònom ha de construir-se la seva pròpia nòmina, ballant entre ingressos irregulars i despeses fixes.
Els autònoms viuen la relació amb l’administració com una carrera d’obstacles, sovint marcada per la desconfiança i la burocràcia. “Per a Hisenda som delinqüents en potència”, deien diversos participants a l’estudi impulsat per CTAC. A això s’hi suma que el 60% de les sol·licituds de cessament d’activitat són denegades, convertint un dret en un laberint.
La nova proposta de trams de cotització 2026-2028 manté el model de rendiments reals. L’impacte serà moderat per a la majoria, però no resol els problemes estructurals que condemnen el col·lectiu a la precarietat.
Des de CTAC Autònoms proposem:
• Simplificar i humanitzar la relació amb l’administració.
• Flexibilitzar l’accés al cessament d’activitat.
• Adaptar l’IRPF als ingressos reals.
• Oferir suport i assessorament en moments de vulnerabilitat.
Els autònoms sostenen una part essencial de l’economia del país.
És hora que l’administració deixi de mirar només la quota i vegi tot l’iceberg que hi ha sota l’aigua.
Descarrega l’estudi qualitatiu sobre les necessitats no aparents dels professionals autònoms.