EL CESSAMENT D’ACTIVITAT A CATALUNYA NO FUNCIONA: GAIREBÉ 6 DE CADA 10 SOL·LICITUDS D’AUTÒNOMS I AUTÒNOMES SÓN DENEGADES
Des de CTAC Autònoms denunciem que el sistema actual de la prestació per cessament d’activitat, coneguda popularment com l’atur dels autònoms i les autònomes, no respon a les necessitats reals del col·lectiu i s’ha convertit en un mecanisme ineficaç, excessivament restrictiu i allunyat de la seva finalitat protectora.
Les dades oficials de la Seguretat Social corresponents al mes d’octubre de 2025 a Catalunya posen de manifest una situació clarament alarmant. Durant aquest període es van presentar 1.936 sol·licituds de cessament d’activitat per part de persones autònomes, de les quals només 863 van ser resoltes favorablement, mentre que 1.119 van ser desfavorables i 59 van acabar desistides. Això significa que prop del 58% de les sol·licituds han estat denegades, tot i que els autònoms i les autònomes han cotitzat específicament per aquesta prestació.
Sol·licituds de cessament d’activitat a Catalunya (octubre 2025)
| CCAA / Província | Sol·licituds presentades | Sol·licituds favorables | Sol·licituds desfavorables | Sol·licituds desistides |
| Catalunya | 1.936 | 863 | 1.119 | 59 |
| Barcelona | 1.506 | 673 | 867 | 42 |
| Girona | 157 | 79 | 92 | 5 |
| Lleida | 76 | 30 | 48 | 2 |
| Tarragona | 197 | 81 | 112 | 10 |
Aquestes xifres evidencien que el problema és estructural i generalitzat. A Barcelona, que concentra el major volum de sol·licituds, més de la meitat han estat denegades. A Girona, Lleida i Tarragona, malgrat un nombre inferior de peticions, el percentatge de resolucions desfavorables continua sent majoritari, confirmant que no es tracta d’un problema puntual ni territorial, sinó del propi disseny de la prestació.
Des de CTAC Autònoms fa temps que advertim de la necessitat urgent de reformar en profunditat aquesta prestació essencial, ja que en la seva configuració actual està expulsant del sistema de protecció centenars de persones treballadores autònomes i autònomes que es veuen obligades a cessar l’activitat de manera involuntària, especialment en sectors tradicionals i amb greus dificultats de continuïtat econòmica.
El cessament d’activitat és un dret reconegut de les persones treballadores per compte propi, autònoms i autònomes, concebut per garantir una protecció mínima en situacions de tancament o interrupció forçada del negoci. Tanmateix, la seva excessiva complexitat administrativa, la interpretació restrictiva dels requisits i unes condicions d’accés clarament desproporcionades fan que, en la pràctica, sigui una prestació inassolible per a una gran part del col·lectiu d’autònoms i autònomes.
Per tot plegat, CTAC Autònoms, a través de la nostra organització sòcia a l’Estat, UPTA España, instem el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions a modificar de manera urgent el sistema de cessament d’activitat i a reprendre el diàleg amb les organitzacions representatives dels autònoms i les autònomes, recuperant espais d’anàlisi i seguiment que permetin adaptar aquesta prestació a la realitat econòmica del col·lectiu.
Des de l’organització denunciem també la manca absoluta d’avenços durant tot l’any 2025 en l’adaptació del sistema de cotització per ingressos reals, una reforma que havia de tenir com a element central la modificació del cessament d’activitat i que ha quedat completament aturada.
Aquest és un clar exemple de la incomprensió estructural de la figura de la persona autònoma per part de l’administració. S’aplica una lògica que intenta equiparar drets i obligacions de treballadors i treballadores assalariades i empresaris i empresàries a una figura que no és exactament ni una cosa ni l’altra, però que alhora comparteix elements de totes dues. No és acceptable que una persona autònoma cotitzi com una persona treballadora, però quan necessita accedir al cessament d’activitat sigui tractada exclusivament com una empresària o empresari, veient-se privada d’un dret pel qual ha cotitzat durant anys.
El cessament d’activitat s’ha convertit en el gran fiasco del sistema de protecció social dels autònoms i les autònomes: un sistema que, lluny de protegir, exclou.
Situacions com aquesta expliquen també el rebuig i la incomprensió del col·lectiu d’autònoms i autònomes davant les regularitzacions de les quotes del RETA. Moltes persones autònomes es pregunten amb raó per què han de pagar més, si quan realment necessiten la protecció social a la qual tenen dret, la burocràcia i els criteris restrictius fan gairebé impossible accedir-hi.