Els autònoms demanen oxigen a les administracions per superar la desescalada
La fase 1, esperada per a molts ciutadans confinats des de feia 75 dies, ha estat una primera llum al final del túnel. Algunes terrasses de bars i restaurants obertes, la possibilitat de retrobar familiars i amics, fer passeigs en grup… Però la fase 1 també és un pas de vertigen per als autònoms, un dels col·lectius la fragilitat del qual s’ha fet més evident amb la crisi del coronavirus. Aixecar novament la persiana del negoci vol dir tornar a pagar nòmines, començar a pagar el lloguer si es gaudia d’una moratòria, pagar totes les despeses recurrents que potser havien pogut suspendre parcialment… Tornar a la roda de despeses, però amb la diferència que els ingressos seran molt menors com a mínims els primers mesos, fins que culmini la desescalada i l’economia i el consum comencin a recuperar el pols. En alguns casos, amb prestacions públiques, però en altres sense ni cinc. Aquesta és la situació dels 538.000 autònoms i autònomes donats d’alta a Catalunya, 12.000 menys que el dia que es va decretar l’estat d’alarma. Del total del col·lectiu, el 60% es va veure obligat a cessar la seva activitat per la via del BOE el 13 de març.